English text follows…

 

En Jon Tugores vola. I vola alt, rasant i ras.

Alt: des d’una atalaia construïda en la dèria de mirar, d’observar el detall minuciós de l’estructura dels materials i la resistència d’una forma per fer l’arquitectura.

Rasant: per situar-se en els territoris de l’aproximació als llocs i a les coses que li motiven la curiositat –que es desplega en els seus vols, calculats, i rigorosament vigilats des de la tècnica.

Ras: perquè viu el terra matèric de l’aire i els fenòmens de la vida quotidiana, entrescat a obrir nous entorns de la seva praxi professional i vital. Més que polifacètic, entrescat a fer del fer un acte creatiu sense referència prèvia.

I si parlem d’arquitectura, hem de dir que és implícita en la seva manera de volar –d’actuar–, o de retrobar-se en el seu estudi. Com si fos la cabina del reactor, ens porta a sobrevolar un campament base de les interaccions globals en diferents sectors sempre relacionats amb l’arquitectura –creació de cinema, exposicions, llibres etc. Ho fa, a més, en l’entusiasta i irònica conversa sobre la quotidianitat, l’art, la tècnica o la deriva còsmica.

Per tant, quan mirem el que ens depara ara la seva pàgina web, hem d’esperar que sigui com molts fulls de ruta de diversitat de vols empresos contínuament. Ell, equip de vol; nosaltres, observadors actius, pilots de l’experiència.

Obrint la web, li suggereixo que ens faciliti un simulador de vols, alts, rasants, rasos. Un simulador que presenti els projectes com obres mirades des del cel, o materials de disseny industrial, com productes derivats de l’aeronàutica. Li proposo que barregi la tècnica amb la cinematografia; el dibuix amb l’estructura; el detall constructiu amb el relat literari; l’acústica amb la geometria; i els mutipassatges de ses illes amb les mil i una nits dels seus vols demiürgs. En definitiva, que ens porti a la cabina de la matèria informe i el caos, de les idees vers la perfecció o la imaginació impura; en poques paraules: a la creació de l’espai, que no és sinó un món on imaginar-se.

No hi busqueu el constructor de l’edifici, sinó el trajecte d’un implacable volador; un artesà universal.

 

 

Jon Tugores is a flyer. He flies at high altitudes, diving, and low to the ground.

High altitudes: from a vantage point built on a passion for looking, observing the smallest detail of the structure of materials and the resilience of a way of practicing architecture.

Diving: entering the territories of proximity to the places and the things that spark his curiosity – it unfolds in his flights, which are calculated and stringently monitored based on technical expertise.

Low to the ground: because he experiences the materiality of the earth from the air and the phenomena of daily life, intent on opening up new surroundings for his professional practice and his life. Beyond multidimensional, he is intent on making a creative act of doing, without any prior frame of reference.

And on the subject of architecture, we should say that it is implicit in the way he flies – acts – or how he meets people in his studio. Like in the cockpit of a plane, he takes us on a flyover above the basecamp of global interactions among different fields, always linked to architecture – film, exhibitions, books, etc. What’s more, he does it through enthusiastic and ironic conversation on daily life, art, technical knowledge, or cosmic drift.

So when we look at his website, we should expect it to be like a series of flight plans for various different flights taken continuously. He is the flight team; we are the active observers, piloting the experience.

Opening up the website, I suggest it should show us a flight simulator: high altitudes, diving, low to the ground. A simulator that displays the projects as work seen from the sky, or materials for industrial design, or byproducts of the aerospace industry. I suggest that he combine technical reasoning with cinematography; drawing with structural engineering; construction details with literary narrative; acoustics with geometry; Balearic muti-views with the 1001 Nights of his demiurgic flights. In short, that he take us into the cockpit of unformed material and chaos, from ideas toward perfection or impure imagination. To put it plainly: to the creation of space, which is but a world to imagine ourselves in.

Don’t look for a builder, but for the path of an unrelenting flyer; a universal craftsman.

CARLES LLOP

Doctor Architect , Professor and Director of the Department of Urban and Regional Planning DUOT UPC.

Member JORNET_LLOP_PASTOR ARCHITECTS

European Prize for Urban Planning , 2010 ( EUROPEAN URBAN AND REGIONAL PLANNING ACHIEVEMENT AWARDS 2010) , awarded by the European Council of Town Planners Comitee of Regions and the European Union plan to transform the district of La Mina.

Just a few lines to open the dense and extended portfolio of Carles…

jornetlloppastor.blogspot.com.es